Jordi Colomer / Girona

La llengua catalana perd terreny cada dia que passa. És una realitat que es percep al carrer i que les dades corroboren.  I precisament les dades recollides per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) són prou reveladores de la tragèdia dels darrers anys. L’Idescat ofereix dades que van desençà de l’any 2003 fins al 2013, deu anys en què es va viure un autèntic ensorrament pel que fa a la vitalitat de la llengua catalana en els territoris de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

L’any 2003 la situació era de lleuger avantatge en favor de la llengua castellana, però la diferència era relativament poca.  El 47,5% de la població s’identificava amb la llengua castellana, contra el 44,3% que s’identificava amb el català.  El 5% s’identificava amb les dues i el 3,2% restant, amb d’altres.

Deu anys després, el 2013, el castellà mantenia el 47,5% d’identificació, però el català havia baixat fins al 36,4%, és a dir, 7,9 punts menys, un descens del 17,8%. El 7% s’identificava amb les dues i el 9,1% amb d’altres. Això vol dir, per tant, que l’únic descens en identificació té lloc pel que fa a la llengua catalana.

El castellà augmenta de més de 500.000 persones la diferència amb el català

En números absoluts, es constata un fet dramàtic. El català no tan sols baixa pel que fa al percentatge respecte del global de la població, sinó que també perd parlants. Els qui es moren o se’n van de la CAC no tenen prou relleus. Si l’any 2003 hi havia 2.491.900 persones que s’identificaven amb el català, el 2013 la xifra havia baixat a 2.275.100. En canvi, el castellà, del 2003 al 2013, va créixer de 2.668.800 a 2.973.600 persones quant a identificació. Això vol dir que la diferència entre castellà i català va augmentar de 521.600 persones en favor de la primera llengua.

Advertisements