El bandolerisme català ens ha deixat noms tan cèlebres com Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinarda, personatges únics i carismàtics que amb les seves trifulgues han vorejat la llegenda. En canvi, el sobrenom de “Cama de Boia” és un misteri per a la majoria dels catalans.

Qui era aquest home que a principi del segle XVIII assaltava els camins rals?

És difícil de saber-ho amb certitud, perquè la majoria dels historiadors ni en parlen ni l’anomenen. Les referències a la seva vida són escasses i vulnerables a la fantasia que envolta, massa sovint, la història dels bandolers i del bandolerisme.

Nascut com gairebé tots al si d’una família humil i pagesa, hauria escollit la via del furt per escapolir-se de la voluntat del seu pare, el qual, presumptament, hauria decidit dur-lo a Girona perquè aprengués un ofici a setze anys. Al mig del bosc, el noi l’hauria tombat i l’hauria estacat a una alzina amb la seva pròpia faixa, li hauria robat la clau de l’arca on la família guardava els cabals i, en acabat, s’hauria dirigit al mas, on hauria pres els diners i s’hauria esfumat. El pare va denunciar els fets dies més tard, obviant que el bandoler que l’havia agredit i li havia robat era el seu propi fill. Tot plegat va esdevenir-se l’any 1689.

Així ens ho explica l’historiador Josep Ortega i Espinós en el seu llibre Les esquadres de Catalunya, un dels pocs documents en què es narren les gestes d’en Cama de Boia, també conegut com a Puch, possiblement, en al·lusió al seu cognom real (Puig).

El mateix autor diu textualment: “Encara que els seus pares l’haguessin tancat en un convent de pares cartoixans o de la trapa hauria estat sempre un subjecte pervers.”

Però, per què? Quins crims va cometre per merèixer aital descripció?

Josep Ortega i Espinós ens parla del que va esdevenir-se al mas Sutey, propietat dels seus oncles, on, disfressat de caputxí, va ensarronar-los per a entrar. Un cop dins, va matar a ganivetades els criats. Per a fer confessar l’oncle i esbrinar on amagava el tresor que del cert sabia que tenia, va martiritzar amb foc els seus dos cosins i, un cop aconseguida la recompensa, va manar incendiar el casal. L’hereu es va morir al cap de pocs dies com a conseqüència de les cremades, i va caldre amputar tots dos braços al fill menor perquè conservés la vida. (De cap d’aquests dos episodis, l’autor no n’aporta proves ni documents d’arxiu.)

Les malifetes d’en Cama de Boia, les seves agressions i les seves amputacions a gent acabalada, es van succeir, però amb la creació de les Esquadres, l’any 1690, la situació va fer un gir.

Segons el mateix autor, els Mossos van emprar tota mena d’astúcies per a atrapar-lo, com ara disfressar-se de pagesos i demanar feina al mas dels seus pares. Mercès a aquesta pensada van aconseguir informació sobre les operacions que en Cama de Boia planejava i, assabentats de la seva intenció d’atacar el rector de Castellfollit de la Roca, van amagar-se a la rectoria per a esperar l’arribada del bandoler i la seva colla. Quan aquests van penetrar-hi amb l’evident intenció d’arrabassar els diners i les joies, van trobar-se fit a fit amb les carabines dels Mossos. “A l’hort de la rectoria i al carrer es va encendre acarnissada brega entre els bandolers que tenien la missió d’afavorir l’escapatòria d’en Puch i els mossos que estaven a l’aiguat al defora.” Segons el mateix historiador, el desenllaç de la primera topada entre en Cama de Boia i les autoritats va ser de quatre bandolers morts i dos de ferits, per tres baixes dels Mossos.

Després d’altres episodis menors, van provar d’assaltar un mas de Valls, temptativa en la qual en Cama de Boia hauria perdut la vida per culpa de les escopetades d’un mosso anomenat Josep Bertran.

El caporal Jaume Malvehí va escriure en un comunicat al comandant: “En compliment del meu deure li faig saber que la nit passada comparegueren a la granja els malfactors i després d’una brega acarnissada n’hem mort mitja dotzena i a més a més el Cana i l’espaventable Puch, el qual ha fet l’últim badall sense admetre el confés ni penedir-se de les seves malifetes. Nosaltres hem tingut dos morts i dos ferits. […]”.

Finia així la història d’un dels personatge més curiosos i presumptament despietats de Catalunya.

O no. Perquè, era realment un bandoler en Cama de Boia?

Com ja hem dit, amb prou feines hi ha documents que facin referència a la seva vida. Sabem que el sobrenom de “Cama de Boia” provenia d’un defecte físic i que les dues topades amb els Mossos que hem descrit van ser reals (segons documentació autèntica conservada als arxius). Però hi ha indicis que podrien dur-nos a una concepció del personatge totalment diferent.

Segons les actes de fundació de les Esquadres i les primeres cartes que els Veciana van adreçar a diferents autoritats, la intenció del seu naixement era lluitar contra els bandolers. Però sembla evident que van fer-ho prenent partit al costat del bàndol borbònic. Ho demostra la persecució que van fer posteriorment dels darrers herois austriacistes esbarriats pel Principat. L’historiador Antoni de Bofarull, director de l’Arxiu de la Corona Catalanoaragonesa, en la seva Història de Catalunya, escrita l’any 1876, recull un fragment del mateix Ortega i Espinós en què es diu textualment: “Allà, van fer-hi parada els bergants, el famós i tristament cèlebre Carrasquet, dalt un impetuós cavall, seguit dels capitans Cama de Boia, Beltrán, Torner i alguns altres, dalt també de fogosos cavalls; formant una espècie d’estat major, va ordenar les seves forces, que es comptaven per vora cinc-cents homes, i de seguida els va dirigir la paraula per animar-los per al combat que havien d’emprendre.”

Resulta curiós que en Cama de Boia aparegui de sobte al costat d’en Carrasclet en l’assalt austricista a Valls perpetuat l’any 1719. Si en Cama de Boia era només un bandoler que martiritzava pagesos benestants, perquè apareix de cop i volta encimbellat dalt un cavall al costat d’un dels herois més reivindicats de la guerra de Successió? I perquè el mateix Ortega i Espinós, que el definia com un simple lladregot i malfector, el qualifica en aquest fragment de “capità”?

Era en Cama de Boia un bandoler qualsevol? O era un dels membres que formaven la resistència de Catalunya?

Si tenim en compte que en Carrasclet també és descrit com a bandoler i bergant per les Esquadres, no és possible que en Cama de Boia hagués patit la mateixa sort?

Són qüestions ara per ara sense resposta que bé podrien canviar la visió que s’ha tingut sempre sobre aquest “bandoler”, oblidat pels historiadors i pel poble.

Sílvia Orriols

Advertisements