El verb buscar és un castellanisme acceptat que és tan fàcil de substituir que és lleig de fer-lo servir. Buscar va entrar el segle XVII amb tanta força que al Principat i al País Valencià va desplaçar ràpidament el verb genuí català: cercar. En canvi, a Mallorca i a Menorca cercar ha resistit i encara és el verb que allà es fa servir. Que buscar és un castellanisme ho explica prou bé Coromines en el Decat. Espieu-ho, val la pena.

Com que buscar és un castellanisme, hi ha problemes a l’hora de fabricar certs mots. Així, doncs, els mots cerca i recerca no tenen equivalents, malgrat que algun parlant de catanyol pugui arribar a dir búsqueda. En català, fem cercaviles, no buscaviles, i encara que en el diccionari hagin acceptat mots com buscagatoses i busca-raons, és molt més genuí dir cercagatoses i cerca-raons. A partir del buscar s’ha fet el rebuscat (com en castellà i portuguès). En lloc d’aquest mot podem dir recaragolat, recargolat o artificiós.

Buscar + infinitiu

Una construcció castellana que cada cop es fa servir més en català és buscar + infinitiu. Per exemple: El Barça buscarà guanyar avui al camp de l’Osasuna. Aquesta frase és del tot incorrecta. En català tenim moltes possibilitats per a dir-ho bé: El Barça cercarà de guanyar avui al camp de l’Osasuna. El Barça mirarà de guanyar avui al camp de l’Osasuna. El Barça provarà de guanyar avui al camp de l’Osasuna. El Barça assajarà de guanyar avui al camp de l’Osasuna. Ull viu, però, si algú ha pensat en el verb intentar, car és un altre castellanisme.

Jordi Colomer

Advertisements