Jordi ColomerEl 26-J, a la seu de Convergència, tot eren alegries. Els convergents havien aconseguit mantenir els vuit seients en el Congrés de les Espanyes i el mal tràngol de setmanes de sondatges adversos havia esdevingut en un tres i no res un mer record desdibuixat que servia, tan sols, per gustar amb més plaer haver resistit l’escomesa.

Però s’enganyen a can CDC si no analitzen més profundament els resultats, que, de fet, són els pitjors de la història dels convergents, sia amb Unió, amb Reagrupament o ja del tot entotsolats. D’ençà del 20-D, en només sis mesos, CDC ha perdut 85.414 vots. Els números fan encara més impressió si els mirem d’una altra manera: els darrers sis mesos CDC ha perdut vora 475 vots cada dia. Vaja, que ja poden riure, si volen, però jo no ho faria en vista d’aital malguany.

Tothom pot analitzar-ho com vulgui. Em sembla força evident que ço que li passa a CDC és que la gent prefereix l’original. Quant a l’aspecte nacional, CDC ha esdevingut talment Esquerra. Independència? Moltes paraules i pocs fets. El mateix, res de nou. Però en l’aspecte en què CDC ha perdut més personalitat, més perfil propi, és en tot el corpus ideològic. CDC sempre havia representat un centredreta molt moderat. De la socialdemocràcia a la dreta moderada, passant pels liberals, CDC ocupava un espai concret en el món catalanista. D’un temps ençà, però, CDC ha virat fins a esdevenir un partit amb un perfil socialdemòcrata força inclinat cap a l’esquerra. És a dir, CDC s’ha convertit en una mena d’Esquerra 2. I la gent només pot votar un partit, no dos, i si no els pot diferenciar acaba optant per l’original.

Entre el 8 i el 10 de juliol Convergència farà el seu congrés per a refundar el partit. De moment se sap que Germà Gordó i Jordi Turull aspiren a la secretaria general de la nova formació que s’ha d’amainadar. Gordó representa, de ben segur, la Convergència més de sempre, el sector amb menys ambició nacional i políticament més de centre i més moderat. Turull, en canvi, encarna una Convergència més sobiranista, malgrat que, ara que s’acosta l’hora de la veritat, qui sap si el seu sobiranisme de declaracions s’empetiteix a la vida real. Però el problema més greu del candidat Turull és que, tema nacional a banda, representa aquells qui han convertit Convergència en un clon d’Esquerra.

Ni el país ni Convergència no es poden permetre seguir aquest camí. CDC ha d’enfortir la seva ambició nacional i ha de complementar-se amb Esquerra per a ocupar tot l’espai central de la societat. I Gordó i Turull ranquegen, un d’una cama i l’altra de l’alta. Per aquest camí, de pet al desastre.

Jordi Colomer

Advertisements