D’ençà que l’anomenada “revolució bolivariana” va arribar al poder el 1998 encapçalada per Chávez i el seu moviment d’esquerra, l’expartit politic Moviment Cinquena Republica -actualment, Partit Socialista Unit de Veneçuela-, es va posar fi a 40 anys de bipartidisme polític amb promeses i il·lusions de portar el país cap al desenvolupament en tots els aspectes: salut, educació, economia… Sens dubte, l’aspecte més característic d’aquesta revolució són les missions socials, d’inspiració cubana, destinades a les classes socials més pobres. Però, al mateix temps, la centralització dels poders va constituir d’aleshores ençà la peça fonamental de l’economia nacional, amb el petroli com a eix direccional, apujant el preu del barril de petroli fins als 140 dòlars. Aquest boom va donar força al chavisme per a dur a terme les seves missions i polítiques d’estat.

Tot i el gran poder i el boom econòmic, la manca de seguretat personal, l’estatització o nacionalització de nombroses empreses, la manca de llibertat d’expressió i de premsa i la terrible pujada de la taxa d’inflació, la més alta del món, són tan sols alguns dels motius que han forçat centenars de milers de joves a fugir de la Veneçuela bolivariana. Tanmateix, a diferència d’altres països de la regió, l’emigració d’aquests joves està caracteritzada pel seu elevat nivell acadèmic: gairebé el 90 % té un títol universitari i molts procedeixen de famílies de classe mitjana-alta. Malauradament, amb l’enfonsament de l’economia i l’arribada de la crisi després de la mort de l’expresident Chávez fins i tot joves de classes més pobres i de baixos nivells acadèmics també han pres la decisió de deixar el país.

Pateix tant qui se’n va com qui decideix romandre; tots dos pateixen al mateix temps: un deixa enrere tot el que va conèixer: la terra, la família, els amics; l’altre ha de sobreviure dia rere dia a la crisi i a la pèrdua d’esperança d’un país millor.

Aquesta profunda crisi, no només econòmica, sinó en tots els àmbits, sobretot en el sociocultural, i la pèrdua de valors ciutadans constitueixen els elements catalitzadors d’aquest moviment migratori cap a l’exili, d’on no se sap si mai tornaran.

Fernando Rodríguez (correspondent a Veneçuela)

Advertisements