El Principat de Seborga és una micronació del nord-oest de l’Estat italià, ben a prop del comtat de Niça. L’any 1960 aquest vilatge lígur, de tan sols 339 habitants i 14 quilòmetres quadrats, es va autoproclamar principat. El seu primer rei, Giorgio Carbone, Giorgio I de Seborga, va ser elegit l’any 1963. Carbone, un cultivador de mimoses, es va morir el 2009 sense descendència, i ara el rei és Marcello Menegatto. Aquest principat té la seva pròpia moneda i les llengües oficials són el francès, l’italià i el lígur. L’any 1995 els veïns van votar una constitució per al principat. Els descendents dels fundadors del vilatge, una petita minoria de la població, elegeixen el príncep i quinze consellers.

Evidentment, el principat no és pas reconegut per l’Estat italià ni per la comunitat internacional, i els habitants del vilatge són ciutadans italians i voten a les eleccions italianes.

Arguments a favor de la independència

El principal argument a favor de la independència és que Seborga va ser un principat eclesiàstic independent fins al 30 de gener del 1729, quan Víctor Amadeu II, rei de Sardenya, el va comprar a l’abat de Lerins. A Seborga argumenten que aquesta compra no va ser pas registrada pel rei sard. A més, ni el Congrés de Viena del 1815 ni en la reunificació d’Itàlia del 1861 no s’esmenta pas el vilatge.

Jordi Colomer

Advertisements