La castellanització del català els darrers segles ha estat un procés tan profund i constant que podem ben bé dir que ens han fet la cara nova: ja no som com els catalans d’anys enrere. Ni en el nostre aspecte físic ni en la nostra manera de vestir.

Els catalans, no fa gaire, duien mostatxo o mostatxa (els qui en duien, és clar), fins que van venir els castellans i van reeixir a imposar-nos el bigoti, castellanisme que, evidentment, no ha arribat a la Catalunya del Nord, on continuen a dir el mot català, el que fan servir totes les llengües exceptat el castellà i la seva companya de família, el portuguès. I un bigotut és, doncs, un mostatxut.

Molts catalans diuen que tenen el cabell llarg, curt, etc. Un altre castellanisme. En català diem que els cabells són llargs o curts. I n’hi ha de bruns, i no pas de morenos. I la pell també s’embruneix o es colra, no s’emmoreneix. Per bon cop d’astre, els cabells encara són castanys i no marrons, francesisme que ha pres el lloc en molts casos a castany.

I hi ha catalans i catalanes que tenen els cabells rinxolats, enrinxolats, rullats, enrullats, caragolats, i no pas arrissats (de rizo). I, de grenyuts, no en tenim (ni de grenyes, és clar, car és un castellanisme molt recent). Tenim despentinats, escabellats, esbullats, revelluts… gent que té molta tofa o molt de revell. I en el cuir cabellut no es fa la caspa, sinó la peladina o l’arna.

I les dones, i també algun home, porten tannara, castanya, moixell o trossa, i no pas monyo, un altre obsequi del país veí.

He parlat del bigoti, però també assagen d’imposar-nos la perilla i la patilla. En català, de la perilla, en diem pera i masclet. De la patilla, garrofa i polsera.

Ep, i no hi ha catalans coixos, sinó rancs, carrancs o rancallosos.

I si fa fred no hem de menester cap bufanda (sobrevingut el segle XIX), car els catalans fem servir tapaboques. Ni cinturons, perquè tenim cinyells, cintures i corretges. I les armilles són els jupetins o els guardapits. I als mascles, a les lesbianes i a les bisexuals de segur que ens agraden les dones amb cosset, i no pas amb cotilla. I hauríem de dir cravata o carvata, i no pas corbata.

Sobre la genuïnitat de faldilla, no em mullaré el cul, però, a qui no li agradi, que sàpiga que pot dir faldeta.

Jordi Colomer

Advertisements