El procés de castellanització del català també ha afectat els topònims i els gentilicis, alguns de ben tradicionals. Un dels casos més importants és el de la capital de Portugal. En català sempre n’havíem dit Lisbona, i, dels seus habitants, en dèiem lisbonesos. Això de Lisboa i lisboetes és quelcom molt recent i un castellanisme ben clar.

Una altra ciutat a la qual la castellanització ha canviat el nom és Bordel o Bordeu, que ara es coneix com a Bordeus per mor de la francesització d’una banda i la castellanització de l’altra.

També és molt coneguda la ciutat que anomenem Ginebra, però cal saber que en català n’hauríem de dir Geneva.

Egipci pot semblar un gentilici ben normal, però ja és estrany que els diccionaris també incloguin egipcià. El segon és el genuí. També és el cas de macedoni i macedonià. El segon és el bo.

Finalment, cal assabentar que tots els gentilicis acabats en eny són, evidentment, castellanismes:

caribeny > caribenc
costa-riqueny > costa-riquenc
gibraltareny > gibraltarenc
hondureny > hondurenc

 

Jordi Colomer

Advertisements