Jordi ColomerFa pocs dies el president nord-americà, Barack Obama, va ser a Europa. Durant la seva visita va demanar una Europa unida i forta en vista de les turbulències mundials i va demanar al Regne Unit que continués a col·laborar en la seguretat europea. El Pentàgon ha multiplicat darrerament per quatre l’investiment en seguretat a l’est d’Europa, les tensions amb Rússia s’acreixen i el perill islamista és més real que mai. Quelcom de seriós, vaja.

Doncs bé, pocs dies després d’aquestes paraules d’Obama el Parlament de Catalunya va aprovar una moció de la CUP a favor d’una Catalunya desmilitaritzada. Mestrívol! En la moció no es demanava estrictament una Catalunya sense exèrcit, però d’això ja se n’ocupen un grups de senyors, alguns d’encravatats i d’altres que no, amb cabells blancs i mentalitat d’adolescent que volten per Catalunya per promoure una mena de constitució que no ha votat ningú.

Per tant que alguns suposats messies amb pretensions de portadors de la pau al món hagin trobat algun illot al mig del Pacífic sense exèrcit, la història és la història i el món real és el món real. És com l’ou i la gallina. Es faria difícil de saber què va ser primer, si l’estat o l’exèrcit, perquè, sense exèrcit, no hi pot haver estat, i sense estat no hi pot haver exèrcit. I sense exèrcit tampoc no hi pot haver pau, almenys sense pagar un preu. Si vis pacem, para bellum, deien els romans. I la frase, no en va, ha esperllongat la seva vigència fins avui, perquè, encara que els infants de pèl emblanquinat no ho sàpiguen veure, l’exèrcit no és sinònim de guerra, sinó garantia de pau i seguretat.

I ens perjudiquen, sí, i tant, les visions infantívoles. I molt! Si Catalunya, d’entrada, ho tindria molt i molt difícil, per la situació internacional actual, per a ser reconeguda com a un nou estat, amb aquests cracs clamant una Catalunya sense exèrcit i portadora de la pau mundial només tindríem possibilitats, i moltes, de ser el burlot de la planeta.

Tot això no és seriós, com no és seriós res d’això que en diuen procés. A Madrid no ens deixen ni fer un pet sense permís i ara parlen de fer un RUI. Afortunadament, a fora fa temps que han deixat de mirar cap a Catalunya, i gràcies a això ens estalviem de fer més el ridícul. De fet, ni el escocesos no volen saber-ne res, de nosaltres. Encara més. Llegiu la premsa de Madrid o espieu les seves cadenes. Fins i tot gairebé han deixat de bordar contra el procés un cop han vist que els catalans no tan sols no guanyem el matx jugant sols, sinó que, a més, no parem de fotre’ns autogols, un rere l’altre.

No us fieu, doncs, de qui vol fer experiments amb Catalunya, com tampoc no us heu de fiar dels qui s’autoanomenen independentistes, tenen majoria al Parlament i no volen declarar la independència. Si volem guanyar, fem sortir al camp jugadors que, almenys, xutin la pilota cap a la porteria que toca.

Jordi Colomer

Advertisements