El verb plantejar és un castellanisme força recent en català (segle XIX) que ha agafat volada i que arracona les moltes i variades maneres de dir el mateix i més bé en català genuí. En parla a bastament en Gabriel Bibiloni en aquest article. Com gairebé sempre som davant un mot que tan sols existeix en castellà, portuguès i llengües satèl·lits esdevingudes mers dialectes.

Vegem, però, com podem reemplaçar aquest present nociu del castellà.

Aquest fet planteja problemes > Aquest fet ocasiona problemes.

El govern ha plantejat la construcció d’una carretera > El govern ha proposat la construcció d’una carretera.

No m’ho plantejo > No ho considero.

Ha plantejat aquesta idea als assistents > Ha exposat/suggerit/presentat aquesta idea als assistents

Els problemes plantejats per la guerra > Els problemes suscitats/causats per la guerra.

Ha plantejat un projecte molt innovador > Ha ideat/pensat un projecte molt innovador.

La qüestió es pot plantejar de diverses maneres > La qüestió es pot formular/exposar de diverses maneres.

Evidentment, els derivats també són castellanismes.

Replantejar
> Revisar, reconsiderar, tornar a pensar, tornar a examinar.

Plantejament > Exposició, aproximació, formulació, proposta, proposició, projecte, pla, suggeriment.

Jordi Colomer

Advertisements