Redacció / Barcelona

Dues setmanes han passat d’ençà del congrés fundacional de la nova Convergència, i de portes enfora estant no es percep la sensació de renovació ben feta que caldria a un projecte nacionalment ambiciós.

El congrés va escollir com a nou nom el de Partit Demòcrata Català a gratcient que amb tota probabilitat el Registre de Partits Polítics no els el deixaria registrar. Així, doncs, el nom és provisional i gairebé de segur que n’hauran de cercar un altre.

La cosa és tan poc seriosa que no tan sols la premsa fa servir la sigla incorrecta PDC, sinó que també ho fa el mateix partit malgrat saber que aquesta no és la seva sigla. PDC és la sigla del Partido Democrático de Colmenar de Oreja.

En el congrés la nova Convergència ha tornat a les polítiques d’antany i s’ha mostrat com a Partit del Cove (PDC). L’espectacle lamentable del vot a favor del PP i Ciudadanos pel que fa a la direcció del Congrés no ha agradat a ningú, ni dins ni fora del partit. Les explicacions posteriors de Francesc Homs (o la manca d’explicacions, més aviat) han empipat i desgustat encara més la gent.

Mas presidirà la nova formació. No ha tingut rival. No és pas cap mostra de renovació. Tampoc no ho és el fet d’haver bandejat la llista de Reagrupament amb un sistema d’elecció de la direcció tancat que no permetia votar persones diferents d’ambdues llistes.

En definitiva, la nova Convergència és un projecte encara amb un nom provisional, amb gens de renovació interna pel que fa a noms o a obediències, i al qual no li fa vergonya tornar a les polítiques de peix al cove d’antany.

Advertisements