Ara s’estila dir, sovint irònicament, que “són casos aïllats”. Potser és cert o potser no, o potser depèn del cas, però hi ha una cosa que no canvia mai: aïllar, aïllat, aïllament… són castellanismes. Tot això ve d’aislar, és clar, mot tan castellà que ni els portuguesos han fet seu ni ha arribat a la Catalunya del Nord.

En efecte, el verb que fan servir les altres llengües és el nostre ben genuí isolar. Així, doncs, no direm que són casos aïllats, sinó que direm que són casos isolats. D’aquella tendència política que en diuen aïllacionisme en direm isolacionisme. Quant als materials aïllants, en direm isoladors, i l’aïllament de la casa és la isolació de la casa.

Jordi Colomer

Advertisements