La bretxa és una altra de les escletxes o un altre dels portells que ajuden a demolir els murs que sostenen la llengua catalana. El mot, d’origen francès, és un castellanisme en català, encara més ara que ha estat envigorit pel calc sindical bretxa salarial i per la política de l’Institut d’Estudis Catalans d’accelerar i afavorir el procés de galleguització del català promovent denominacions com bretxa digital i bretxa de pobresa, calcs del castellà en casos en què altres llengües fan servir mots diferents de bretxa, perfectament usables en català.

Jordi Colomer

Advertisements