Els catalans celebrem menys coses que no ens imaginem. L’ús abusiu del verb celebrar és fruit de castellanització, car en català celebrar té uns usos més limitats. Genuïnament les soles accepcions del verb celebrar són les de dur a terme un acte sotmès a un ritual (celebrar una missa, per exemple) o alegrar-se de quelcom (celebro que estiguis bé, celebrar l’aniversari, celebrar la festa major, etc). Malgrat això, i sobretot en el llenguatge jornalístic, celebrar es fa servir a la manera castellana, com un verb jòquer i empobridor. En aquests casos cal substituir el verb celebrar per tenir lloc, esdevenir-se, portar a cap, dur a terme, acomplir. Així, per exemple, la frase la fira se celebrarà el mes vinent (o el proper mes, com dirien en vertader xampurrat) en català és la fira tindrà lloc el mes vinent. I la reunió es va celebrar ahir ha de ser la reunió va tenir lloc ahir; i en la reunió celebrada ahir cal reemplaçar-la per en la reunió tinguda ahir o en la reunió d’ahir. També demà tindrem una reunió i no demà celebrarem una reunió; el festival s’esdevindrà l’estiu vinent i no el festival se celebrarà l’estiu vinent, etc.

Jordi Colomer

Advertisements