pereraFa anys vaig votar les CUP. Va ser només una vegada i per sort no els he votat mai més. La CUP té aquestes coses, quan no els coneixes et cauen bé, però a mesura que els vas coneixent deixen de caure’t bé, i al final aconsegueixen caure’t malament.

El 27 de setembre de 2015 molta gent que no coneixia la CUP els va votar. Ara se’n penedeixen, però el mal ja està fet. Gràcies a la CUP tenim un govern agafat amb pinces, no tenim pressupostos i el país no se sap cap a on va. La CUP vol i dol, ni fa ni deixa fer i ens toca els collons a tots. Per ells la independència no és la prioritat, la seva prioritat és destrossar-ho tot, la independència va després.

Els partits polítics estan molt desprestigiats i els cupaires poden presumir que no són un partit polític. El problema és que la CUP s’ha convertit en una cosa encara pitjor, una SECTA. Les sectes són organitzacions tòxiques que anul·len la personalitat de les persones que les integren. A la majoria de països les sectes estan prohibides, ja que poden arribar a ser molt destructives. De fet, sense ajuda psiquiàtrica és gairebé impossible desenganxar-se de la secta.

Les sectes també serveixen per projectar cap a la fama determinats personatges mediocres, sense cap mena d’interès. Els seus líders acostumen a ser persones tarades, carregades de complexes i de frustracions, que amb molt poc temps passen a ocupar les portades de tots els diaris. A tall d’exemple podem citar dos casos, DAVID KORESH i el MULÀ OMAR. El primer era un individu anònim de Texas que a principi dels anys noranta va fundar l’anomenada secta dels Davidians, que predicava la fi del món, i l’any 1993 es va immolar en un ranxo de Waco (Texas) juntament amb desenes de persones. El segon era un afganès semianalfabet, que es va convertir de la nit al dia en el líder de la secta dels talibans. Se sap que era borni d’un ull i que va fugir en una moto mentre els americans el perseguien.

Parlem de persones vulgars i tarades que fan el salt a la fama. Personatges avariats, amb comportaments antisocials, que estan contra tot i contra tothom. Doncs bé… la qüestió és òbvia, la CUP, com a secta que és, alberga al seu si gent d’aquesta mena? Gent tarada, amb el cervell espatllat i comportaments antisocials?. Cadascú que pensi el que vulgui, jo em reservo la meva opinió. En tot cas, el que tinc claríssim és que la CUP és una secta i que la majoria dels seus actuals dirigents són gent sectària, gent de segona fila que sense la secta no serien ningú ni pintarien res enlloc.

Parem esment en el cas d’aquest personatge de carnestoltes anomenat Anna Gabriel. Parlem d’una autèntica indocumentada, una paia que té tres idees i quatre neurones i que no para de dir bajanades, una darrere l’altra. Jo la compararia amb Xoan Saura, Imma Mayol, Joan Clos o Pich i Pon, tots ells grans «estadistes». Si la CUP no fos una secta ja fa temps que l’haurien fet fora a cops d’escombra, però a les sectes no es qüestionen els líders, se’ls venera. Fa pena veure com alguns cupaires, formats i amb estudis, es dediquen a idolatrar aquest lloro. Tot plegat recorda el rei aquell del conte de Hans Christian Andersen, que anava despullat i ningú no s’atrevia a dir-ho.

La CUP és una SECTA, cosa preocupant, però aquí no s’acaben els problemes. El segon gran problema que veig en aquesta organització són els seus orígens. La majoria de partits nacionalistes catalans han begut de la tradició política catalana de sempre, el catalanisme polític de final del segle XIX i principi del segle XX, però aquest no és el cas de la CUP. Els referents de la CUP no són ni Francesc Macià, ni Francesc Layret, ni Valentí Almirall, ni Rafael Campalans, ni Joan Fuster, ni Ovidi Monllor. Els veritables referents de la CUP són Bonaventura Durruti, la CNT i els salvatges de la FAI. Els cupaires són una versió actualitzada dels brètols que durant els anys trenta, en nom de la revolució, es van dedicar a cremar esglésies, col·lectivitzar fàbriques i difondre el terror. Per culpa d’aquesta gent vam perdre una guerra i vam haver de patir quaranta anys de feixisme.

Ideològicament la CUP és molt més a prop de Bakunin, de Troski i dels sandinistes de Nicaragua, que del Doctor Martí Julià i de Fèlix Cucurull, i amb això ja està dit tot. La CUP representa la tradició dels depravats que no tenen res i que van contra tot i contra tothom. Els sans-culottes de la revolució francesa, els anarquistes que tiraven bombes al Liceu, els antisistema del setge al Parlament i els esquàters de Gràcia i de Sants. La CUP no defensarà mai els interessos de les classes mitjanes, ni els dels botiguers, ni els de la majoria de catalans, i precisament per això crec que és un gravíssim error permetre que aquesta gent condicioni el Govern de Catalunya amb les seves dèries i els seus capricis.

Els cupaires diuen que són d’esquerres, i volen deixar molt clar que són d’esquerres, però la realitat és que ni ells mateixos saben què vol dir això. Per això segueixen la mateixa dialèctica que els dirigents d’Iniciativa i practiquen el maniqueisme. No saben a favor de què estan, però sí que saben en contra de què estan. El món es divideix en bons i dolents. Ells són els bons i els que no pensen com ells són els dolents. La seva visió maniquea de la societat els porta a atacar tots aquells que no pensen com ells, a anar contra tot, contra tothom, i a favor de res. Es defineixen com a anti (antisistema) perquè en realitat només saben en contra de què són, ja que són incapaços de dir a favor de què són.

Un exemple d’això és el diputat Benet Salellas, una persona intel·ligent, formada, de bona família i amb una carrera professional brillant. Per demostrar que és molt d’esquerres i molt progressista es va deixar endur pel discurs maniqueu i va declarar que s’ha de fregir a impostos els rics i que s’ha d’augmentar la pressió fiscal al màxim. Curiosament, al cap de pocs dies es va descobrir que ell és precisament el diputat més ric del Parlament, i, davant d’això, el millor que se li va ocórrer dir és que ell és multimilionari per una herència dels seus pares, i que els seus pares eren gent molt treballadora que havien guanyat honradament tota aquella fortuna. És a dir, tota la gent que té diners a Catalunya és dolenta i ha de ser cruixida a impostos perquè segur que han fet alguna cosa dolenta per aconseguir aquests diners, amb l’excepció dels pares del senyor Salellas, que són bons, perquè treballaven molt, i perquè eren d’esquerres… Sense comentaris.

La CUP no aporta res de bo, i faríem bé els independentistes de treure’ns-els de sobre. El govern de Catalunya no pot dependre eternament d’aquesta gent, es van posar de moda fa un any, però ara, per sort, ja no són tan de moda. La convocatòria d’eleccions no ens ha de fer por, la CUP és un llast que ens hem de treure del damunt al més aviat possible. Hem de votar un nou Parlament que ens porti cap a la independència i la CUP ha de tornar al lloc que li pertoca, que no és la paperera de la història, sinó al femer de les escombraries.

Josep Perera

Advertisements