El verb saltar en català no és pronominal en cap cas, no ens podem saltar a nosaltres mateixos. Sovint, però, en català hom diu i escriu saltar-se. Aquest ús és culpa de la influència del castellà, llengua en la qual saltarse sí que vol dir “ometre una acció obligada o un pas necessari”. Així, doncs, és habitual llegir o sentir en catanyol “saltar-se el semàfor”, “saltar-se la llei”, etc. En català diem “passar en vermell el semàfor”, “no fer cas del semàfor”, “transgredir, infringir, violar, trencar una llei”, etc.

Ço que és més greu, però, és que el Termcat no faci ni cas de  les normes de l’Institut d’Estudis Catalans. El DIEC no admet ara com ara saltar-se (ja veurem més endavant), però aquest centre de terminologia proposa en diversos àmbits esportius expressions com “saltar-se una base” i “saltar-se una porta”.

saltar-se

Jordi Colomer

Advertisements