Article publicat a Vibrant

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha aprovat finalment la nova Ortografia, que tanta polseguera ha aixecat a causa de la supressió de gairebé tots els accents diacrítics (tan sols se n’han deslliurat quinze, del carnatge). L’aprovació ha tingut lloc malgrat l’oposició de nombrosos i prestigiosos lingüistes i d’altres persones lligades al món de la llengua i en un ambient de fort rebuig social de la gent. Però, malgrat tot, l’IEC ha tirat pel dret, ha fugit cap endavant i per a esquivar les crítiques fins i tot ha mirat de responsabilitzar “els immigrants” dels canvis, una attitud, cal dir-ho, força miserable.

D’aquesta reforma ortogràfica, se n’ha escrit molt, i hom pot trobar a internet articles de grans experts en què s’argumenten lingüísticament les raons de l’absurditat de la mesura i la poca consistència de les raons exposades per l’IEC per a defensar els canvis (llegiu, per exemple, Jordi Badia i Gabriel Bibiloni, entre d’altres). Seria, per part meva, doncs, força vanitós de temptar d’afegir-hi quelcom més, en aquest sentit.

Més enllà de l’àmbit merament ortogràfic i lingüístic, però, sí que cal explicar coses. I cal fer-ho perquè, de ben segur, és eixamplant el punt de vista que trobarem el quid de la qüestió, el motiu de tot plegat, i és així que la gent podrà entendre què és el que realment s’ha esdevingut i què és el que s’esdevindrà més endavant.

Vull sotaliniar també que encara que la reforma fos mínimament interessant i benintencionada la situació sociolingüística del català desaconsella dur a terme canvis que, a la pràctica, no aporten cap mena de guany i que, per contra, sí que fan trontollar els fonaments lingüístics dels qui dominen la llengua. Independentment de les intencions, doncs, fer una reforma així i no adobar cap dels problemes més urgents que hi ha és tot un disbarat. O no en saben més o tenen molt mala bava.

I sí, em sap greu haver-ho de dir, però tenen molt mala bava, perquè, si eixamplem el punt de vista, veurem que és clar que la supressió dels diacrítics és tan sols el primer tast, la primera escomesa, d’una ofensiva total contra la llengua catalana i una maniobra d’ocultació de fets més greus que vindran ara i més endavant. Faig referència a la nova gramàtica que ara es publicarà i a un nou diccionari normatiu que, ja ens ho ha avançat la presidenta de la Secció Filològica, Maria Teresa Cabré, es basarà en el corpus de la llengua catalana.

La gramàtica, després de molts anys de treball, arriba mig d’amagatotis rere la polèmica dels diacrítics. Pel que ja es coneix i pel que ja s’entreveu, es tracta d’una gramàtica força castellanitzadora, de la qual portes enfora se’n solia destacar l’aspecte descriptiu però que ara va sempre acompanyada ja de l’afegitó “de caràcter normatiu”. En definitiva, és una mena de calaix de sastre del tot s’hi val. Però el colofó de tot el projecte castellanitzador que han posat en dansa els del català light, emparats de l’IEC de força temps ençà, és aquest nou diccionari normatiu. Ho explicava Cabré fa poc en una entrevista a Vilaweb: “Pot ser una antesala del nou diccionari normatiu” i “per al DIEC ens vam basar en el diccionari de Fabra i el vam complementar. Per contra, aquest nou diccionari partirà del Corpus de la Llengua Catalana”. Què vol dir? Que preparen un diccionari normatiu encara més castellanitzat que l’actual (que ja ho és força) que es basarà en tota mena de textos publicats els darrers dos segles, literaris i no literaris. I la feina està força avançada. El Diccionari descriptiu de la llengua catalana, un projecte lexicogràfic amainadat força anys ençà que inclou tota mena de paraules no reconegudes per la normativa lingüística, servirà, probablement, de base d’aquest nou diccionari.

En definitiva, som en una etapa de demolició, de part dedins, de la llengua catalana i només hi ha dues possibilitats: que la gent es desperti i planti cara o que els del català light facin i desfacin impunement amb l’objectiu de convertir el català en un dialecte del castellà.

Jordi Colomer

Advertisements