Sílvia Orriols Som d’una altra mena, som fets d’una altra pasta.

Som la prova irrefutable que fins i tot davant un enemic depravat i inhumà es pot mantenir una actitud cívica i respectuosa. Conscient d’aquest fet inusual i extravagant, em debato entre sentir admiració per l’estoica bondat del meu poble o decaure un xic més en la vergonya en la qual fa segles que ens capbussem.

Ja ens pot fúmer trompades, castella, no hi fa res que ens hagi atuït amb armes i bassals de sang. Al capdavall, què podem fer-hi si ens etziba tan generosament humiliacions i càstigs? Nosaltres no som pas com ells! No podem pas caure al seu nivell! Som d’una altra mena…
És el que s’estila de dir cada cop que ens tomben els somnis i ens escurcen un xic més la vida… és com una pregària de redempció que recitem a l’uníson amb l’esperança de veure’ns deslliurats de tota responsabilitat, de tota culpa…

A hores d’ara, encara no sé quina mena de gent som, maldo per a esbrinar-ho… existeix potser aquella mena de gent que ha après a viure amb el dolor i que respon a la tortura sense malícia, sense despit, sense rancor? Em penso que no, voldria creure que no, …bregaria amb afany per veure el meu poble lliure d’aital vergonya…

No vull acceptar que tot aquest deshonor sigui real. Prefereixo considerar que tot aquest drama és mentida, que només interpretem l’argument que les seves victòries i els seus decrets van estampar damunt les virtuts caduques del nostre poble.

És teatre. Nosaltres som «els bons» i castella, «la malvada». Ella ens envesteix sense miraments i nosaltres, quiets com estaquirots, oferim oportunitats d’entesa i de diàleg. Ella nodreix d’armes l’exèrcit que preserva la nostra esclavitud i nosaltres fem vies i cadenes humanes.
castella ha escrit cada mot, cada plany… s’ha assegurat amb tinta vermella que no hi hagi improvisacions; i nosaltres, de genolls, li hem seguit la veta…

Amb «una mica» de sort, serem el primer poble de la història que venç l’exèrcit enemic fent manifestacions i gatzara col·lectives a la plaça…
És lloable. Penseu-hi fredament! Passarem a la història com els creadors del pa amb tomàquet, els inventors del submarí i els precursors de les victòries «impensables».

Això en el millor dels casos, és clar.

Anant maldades, la història ni en farà esment, de nosaltres; perquè els francesos i els castellans, amb malícia i crueltat, ja ens hauran esborrat dels mapes.

Que consti que, d’aquest món, ens n’anirem sense rancor…
…puix som d’una altra mena…
…som fets d’una altra pasta…

Sílvia Orriols

Advertisements