Sílvia OrriolsSembla mentida, oi, que hi hagi pobles que s’entestin a oblidar els greuges rebuts? Que s’escarrassin a fondre els records de la seva desfeta!
Gairebé totes les nacions, per inèrcia, guarden el passat, i quan és hora el treuen de dins l’esmari per escometre l’enemic i recuperar el que els pertanyia. Però nosaltres, no. Proveu de cercar dins els calaixos! Només hi trobareu samarretes grogues, cançons alegres i aquell gec que ja no feu servir… enlloc no hi ha el passat que us pertoca. No l’heu desat, com han fet els fills d’altres pobles. L’heu venut, o l’heu perdut, o n’heu fet parracs per eixugar-vos la vergonya.

El passat no és un farcell feixuc que s’abandoni a terra, no és una nosa de la que ens puguem desempallegar… no ho enteneu? És un tresor que s’arrossega! Un tresor que s’hereta sencer dels pares i es traspassa als fills, impol·lut… i potser sí que el seu pes ens vincla un xic l’esquena, però no oblideu mai que és la seva càrrega el que ens manté ferms els genolls. Per això sou esclaus de frança i de castella! Teniu l’esquena recta, sí, per les cames us les han doblegades. Sou presoners de la mala memòria, resteu atrapats dins aquest desgavell de present escarransit i futur incert, sense fonaments i sense arrels que aguantin el pes dels vostres somnis, ….

Per això no sou capaços de lluitar. No sabeu el motiu pel qual esteu obligats a fer-ho, heu perdut la noció dels deutes contrets, us intuïu lliures de tota càrrega… passeu per davant els fossars i no sabeu de qui era la pols que avui hi reposa. Sou ignorants i pobres d’esperit, incapaços de reconèixer els herois que es van morir per vosaltres.

Per això parleu de referèndums, de votacions i de majoritats, perquè heu oblidat com arrossegaven els vostres dirigents pels fangs de Barcelona, no recordeu com els esquarteraven, com amb entusiasme els penjaven a la forca.

No teniu altre passat que la indecència de l’oblit, ni altre futur que el que castella s’avingui a atorgar-vos. Perquè mentre no recordeu allò que us han fet, no tindreu força per menar el destí dels vostres fills, ni retre homenatge als vostres avis.

Aneu als arxius, i llegiu tot allò que la seva mesquinesa no va ser a temps de cremar dins les fogaines de l’odi…

…demà tindreu passat, i castella, un enemic temible.

Sílvia Orriols

Advertisements