Fa temps que s’ha demostrat que el verb quedar és un castellanisme. Llegiu aquest article de Gabriel Bibiloni sobre el verb. El problema és que quedar és un càncer (castellanisme) que es propaga cada cop més amb noves expressions i nous usos que atempten contra la part més essencial de l’autenticitat de la llengua. Castellanitza la llengua i l’empobreix, ja que arracona altres verbs, tots autèntics, i esdevé un mot escarràs que malda per corcar el català i canviar-ne l’estructura. Fa temps vaig analitzar quins eren els àmbits d’actuació de l’intrús i quines eren les seves víctimes. Al final vaig poder definir cinc àmbits d’actuació principals del verb que vaig anomenar Lloc, Possessió, Convinença, Romanent i Estat. Ara bé, el verb és tan arranador que hi vaig haver d’afegir l’àmbit Altres. Us encoratjo a no fer servir mai aquest verb i a avivar qualsevol d’aquests altres mots en el seu lloc.

LLOC
Restar, romandre, ésser, trobar-se, acabar, caure, allotjar-se, estatjar-se, instal·lar-se, situar-se, atardar-se, aturar-se, deturar-se, detenir-se, estar-se, demorar, sojornar, domiciliar-se, arrelar-se, raure,estacionar-se, plantar-se

POSSESSIÓ
Apropiar-se, retenir, apoderar-se, adjudicar-se, confiscar, retenir, prendre, emparar-se,agafar, arrabassar, ensenyorir-se, detenir, guardar

CONVINENÇA
Acordar, convenir, pactar, decidir, estipular, negociar.

ROMANENT
Restar, faltar, mancar,sobrar, persistir, mantenir-se

ESTAT
Restar, anar, anar a parar, esdevenir, tornar-se, calmar-se, avergonyir

ALTRES
Estimar-se més, preferir, fer

Jordi Colomer

Advertisements