mengualEl darrer trimestre de l’any passat va ser un trimestre ben negre per a la llengua. Cronològicament la negror va començar amb la presentació del diccionari de l’AVL (Acadèmia valenciana de la llengua) el 29 de setembre. Un diccionari que l’AVL qualifica de “normatiu”, com si no hi hagués el de l’IEC. Però aquest aspecte no seria més que un nom, si no fos perquè aquest diccionari va introduir 500 ! nous barbarismes que, per decret, varen deixar de ser-ho. Vergonyós!

I va continuar amb la presentació de la ja famosa supressió de diacrítics l’endemà mateix, per part de l’IEC, que seria aprovada el 25 d’octubre, malgrat les protestes.
El mateix 30 de setembre s’anunciava la nova Gramàtica de l’IEC que va arribar a les llibreries el 23 de novembre.

Tres coses, doncs, que si en volem fer cas, capgiren el panorama de la llengua normativa. Bé, jo personalment ja he decidit que les ignoraré totes tres.

Però el pitjor encara ha d’arribar. Es veu que l’IEC prepara una nova edició del seu diccionari i un membre recent de la secció filològica és l’Oriol Camps i Gispert, l’artífex del portal “És a dir”, el llibre d’estil de la CCMA. El llibre que tant de mal ha fet i fa a la normalitat de la llengua, perquè afavoreix l’entrada de tota mena de barbarismes.

Què vol dir això? Molt senzill. Aquest home va publicar, als anys 90, “El barco fantasma”, juntament amb destacats defensors del català “light” (el sector de professionals de la llengua partidaris d’institucionalitzar la llengua “del carrer”). En aquell desgraciat llibre es volia forçar la introducció massiva de barbarismes, encapçalada per “barco”. Sortosament aleshores no es va aconseguir, però bé varen reeixir a ficar-n’hi una colla.

La presència de l’Oriol Camps dins de la secció filològica de l’IEC em fa malpensar que hi ha un estrany enamorament entre l’IEC i els “lights”. Un enamorament o una claudicació per part de l’IEC? No ho sé. Allò que es veu ben clar és que el projecte que tenen entre mans, en paraules d’en Gabriel Bibiloni, és que la llengua que acabi triomfant sigui el català híbrid que surt de la subordinació secular i progressiva a l’espanyol.
Això vol dir que l’IEC combrega amb la mateixa ideologia que els “lights”?

Si no fos així, no s’entén la presència al seu si de l’ideòleg de convertir en normativa la llengua “real” als principals mitjans de comunicació. Si no fos així, l’IEC s’hauria de manifestar clarament contra la doctrina d’admetre barbarismes a tort i dret. I de pressa, que ja fan tard.

Vicenç Mengual

Advertisements