LaSageta.net

Diari català i independent

El català de TV3

Jordi ColomerDesençà de fa temps el català de TV3, qualitativament parlant, és un desastre. I com més va, més empitjora. És tot una barreja d’incompetència, descurança i males intencions. És ben cert que, a hores d’ara, no hi ha absolutament ningú que parli el català perfectament. En diferents graus, però tots parlem un català ple d’interferències de la llengua dominant, sia a l’estat que sia. Aquesta realitat, però, no és excusa ni per a no aprendre, ni per a la indolència ni per a la presa de partit fanàtica a favor de ço que en diuen “el català que ara es parla”.

Els jornalistes, els presentadors i els col·laboradors habituals que parlen en directe a la televisió tenen dret d’equivocar-se. Sovint han d’improvisar i han d’actuar amb espontaneïtat, i, com deia, tots plegats tenim massa interferències de la llengua dominant i ens és impossible de parlar un català plenament polit. Si només fos això, encara sort! Malauradament el problema és molt més gros i les competències lingüístiques de la majoria de professionals de TV3 és molt i molt millorable. És normal que un presentador digui un dia rere un altre “què tal?” o “bona tarda” i que ningú no el corregeixi? Que no té uns serveis lingüístics TVC? I si li diuen quelcom, com és que no en fa cas? Ara no toca detallar-los, però d’un sol Telenotícies gairebé es podria fer una llista de dues pàgines de tots els castellanismes emprats. Manca de competència lingüística, poques ganes de millorar i desídia. Però més greu encara és que convidin comentaristes d’esports i opinadors a les taules de debat amb un català que ja podríem qualificar de lamentable. Aquesta és la importància que té la llengua per als responsables de TVC: cap. Això no passa en cap país normal del món, i volem ser independents? Si algun d’aquests setciències que pontifiquen a les taules de debat sortís a la televisió francesa amb un nivell de francès com el que gasta de català potser algú hauria de dimitir.

Ço que és més greu, però, afecta les sèries. D’ençà fa anys, i expressament, els guionistes han optat pel “català que ara es parla”, és a dir, pel català mal parlat i castellanitzat de Barcelona. Deuen creure que dir “paio” en comptes de “tiu” o “clau” en lloc de “polvo” fa pagès. Per això no es foten en merders, sinó en “marrons” o “jardins“. I al final aconsegueixen el seu objectiu: propagar castellanismes arreu de la nació i que joves que encara parlen un català prou acceptable esdevinguin parlants del xampurrat de Barcelona.

En definitiva, doncs, si TVC mai havia sigut una eina a favor de la llengua catalana, això ja ha passat a la història. I els responsables tenen noms, cognoms i… sigles.

Advertisements
%d bloggers like this: